ANEM A MIL RECLAMA UN SALARI MÍNIM DE MIL EUROS A LES JORNADES DEL CESB

Malgrat no haver estat convidada, la Plataforma ciutadana Anem a Mil ha pogut intervenir amb arguments de pes a favor d’aplicar un salari mínim de mil euros a les jornades “Viabilitat i repercussions de l’establiment d’un salari mínim de ciutat”

Divendres 24 al matí, al Col·legi d’Economistes de Catalunya, han tingut lloc aquestes jornades organitzades pel Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB).

El primer tinent alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello s’ha defensat al·legant que  no tenen competència per modificar el salari mínim (SM) si bé estan treballant sobre el tema. Yésika Aguilar, la representant de l’única patronal que forma part del CESB, Foment del Treball, ha alertat que un augment del SM podria fer trontollar les empreses i la producció.  Però els dos sindicats principals, UGT i CCOO, ho han desmentit i han sortit en defensa d’un SM al voltant dels mil euros, argüint raons de viabilitat econòmica per a les famílies, ja que el llindar de la pobresa no dista gaire del SM actual i han recordat que el diner públic no pot servir per precaritzar la situació dels treballadors de les empreses externalitzades dels ajuntaments (com està passant).

L’economista Miquel Puig ha pres la paraula i ha puntualitzat que no hi ha cap evidència empírica que demostri que un SM adient generi atur. Ha recordat que l’Ajuntament de Barcelona contracta empreses de seguretat que paguen als seus treballadors per sota del que marca el seu conveni sectorial.

A continuació, el president d’Anem a Mil, Maxi Calero ha preguntat a l’auditori com pot ser que estiguem debatent si és o no convenient un SM a mil quan actualment hi ha empresaris que cobren un 400% més que els treballadors més precaris.

Al llarg del matí s’han presentat diferents estudis que han analitzat la viabilitat del SM des de diverses perspectives, com el d’Eduardo Rojo, el de Jordi Suriñach, el de Gregorio Cascante o el d’Ana I. Moreno-Monroy. Tot i les diverses visions, Miquel Puig ha recalcat que ha faltat la dimensió fiscal, és a dir, els salaris baixos que estan subvencionats per l’Estat i representen una despesa pressupostària important que repercuteix a tots els contribuents. Si augmentés el SM es reduiria el cost fiscal i racionalitzaria l’economia.

Finalment el CESB ha anunciat que crearan un grup de treball ampli i permanent amb agents econòmics i socials per seguir debatent la viabilitat de l’establiment d’un SM de ciutat. Esperem que ens hi convidin.

A la cloenda, Josep Ginesta, secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ha apuntat que mentre no tinguem competències pròpies per modificar l’actual SM, cal seguir treballant en els espais de concertació laboral per transitar cap al SM de mil euros i de fet ja ho estan fent amb els Plans d’Ocupació del seu Departament, ja que és una prioritat pel Govern i també pel Parlament, de cara a dignificar els salaris més baixos.

Agraïm tant a Gerardo Pisarello, com Agustí Colom,  com Josep Ginesta, economistes i membres del CESB que ens hagin esmentat en les seves intervencions i ens valorin com a plataforma de referència en defensa d’un SM digne. Però Anem a Mil advertim que falta convenciment, valentia per combatre les desigualtats socials i que queda molta feina per fer.

Anotació | Posted on by

Explotació: paraules, fets i preguntes (Article de Miquel Puig al diari ARA)

Guia de contractació pública social Ajuntament de Barcelona

EXPLOTACIÓ

Miquel Puig

Miquel Puig

Fa pocs mesos l’empresari hoteler Antonio Catalán, president d’AC Hotels by Marriott, denunciava una pràctica que, gràcies a l’última reforma laboral, s’està convertint en habitual al seu sector:

“Hoy puedo despedir pagando 20 días por año y empezar a subcontratar. Es lo que hacen los que explotan a las camareras de piso, y lo digo con todas las letras: explotan”.

Catalán es referia al fet que, des del 2012, els convenis d’empresa tenen prioritat sobre el conveni sectorial, i que les empreses subcontractistes del servei de neteja hotelera tenen convenis -de vegades signats entre el director general en nom de l’empresa i el director de recursos humans en nom dels treballadors- més d’un 40% per sota del conveni sectorial. Això ha portat molts hotelers a acomiadar personal subjecte a conveni (a 18.000 €/any) i subcontractar el servei a empreses que paguen poc més del SMI (9.906 €/any).

Els convenis d’empresa poden suposar salaris un 40% inferiors als dels convenis sectorials.

 

PARAULES

El 27 de maig del 2016 el ple de l’Ajuntament de Barcelona va votar una moció per impulsar un salari mínim digne a la ciutat. En el seu punt segon estipula que l’Ajuntament establirà “mesures normatives que incentivin les empreses subcontractades […] a adoptar el salari mínim de mil euros entre el seu personal”. Hi van votar a favor els grups en el govern, Barcelona en Comú i PSC, a més de CiU, ERC i CUP. Es va abstenir el PP i hi va votar en contra C’s.

Poc després, i en una entrevista a Europa Press, el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, anunciava la voluntat del consistori d’impulsar un espai de concertació per acordar un salari mínim de ciutat. Hi deia “Volem passar del rescat social al pacte social” i “Necessitem empreses que ens acompanyin en aquest pacte social”.

El 28 de juny l’Ajuntament rebia un dictamen sobre les possibilitats legals d’establir aquest salari mínim de ciutat per part del catedràtic de la UAB Eduardo Rojo. Tot i que confirmava que un salari mínim interprofessional només el pot imposar l’Estat, també establia inequívocament que “la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea accepta un salari mínim com a clàusula social d’obligat compliment en concursos públics”. En definitiva, un ajuntament no pot imposar un salari mínim a les empreses que operen al seu municipi (com sí que poden fer-ho les ciutats d’alguns estats dels EUA), però sí als seus proveïdors.

A Catalunya, i impulsats per la plataforma ciutadana Anem a Mil, gairebé un centenar d’ajuntaments ja han aprovat mocions com la de Barcelona. Agafant-les com a base, alguns han començat a incloure als concursos de contractació de serveis una clàusula que exigeix un salari per damunt dels 1.000 € i d’altres n’inclouen una que, amb un pes més alt o més baix, ho valora com una millora.

Un centenar d’ajuntaments han aprovat mocions per un salari mínim de ciutat per damunt dels 1.000 euros.

La Guia de Contractació Pública Social de l’Ajuntament de Barcelona s’inclina per l’opció més aigualida. En el seu punt 3.2 estableix que “l’òrgan de contractació pot incloure […] la consideració de les retribucions salarials [però] la puntuació corresponent a aquesta mesura […] no podrà ser superior al 10% de la puntuació total de valoració de les ofertes”.

 

FETS

El 12 d’agost del 2016, tres mesos després d’aprovar-se la moció, l’Ajuntament de Barcelona va convocar dos concursos de vigilància per als anys 2017 i 2018, l’un a l’Institut Municipal de Serveis Socials i l’altre al Museu Marítim, cadascun per import màxim de 411.000 €/any.

Malgrat la moció, i en certa manera malgrat la Guia de Contractació, els criteris de valoració establien com a únic criteri el preu horari: com menys preu, més puntuació.

Lògicament, n’ha estat adjudicatària l’empresa que ha ofert un preu inferior. Es tracta de Marsegur, una empresa que pot pagar als seus treballadors per sota de mercat perquè disposa d’un conveni propi un 32% inferior al sectorial (10.768 en comptes de 15.860 €/any). Marsegur ja ha perdut una demanda enfront dels tribunals per haver negociat el seu conveni de manera irregular (sentència 79/2016 de l’Audiència Nacional). No sembla la millor candidata per acompanyar l’Ajuntament en el pacte social a què aspira Pisarello.

L’Ajuntament de Barcelona va convocar concursos establint com menys preu, més puntuació. L’adjudicatària té un conveni salarial un 32% inferior al sectorial.

 

PREGUNTES

  • Si els hotelers que subcontracten empreses que paguen per sota del conveni sectorial “exploten” les cambreres de pis, ¿no “explota” l’Ajuntament de Barcelona els vigilants de l’Institut Municipal de Serveis Socials i del Museu Marítim?
  • ¿Es pot saber quina diferència hi ha entre votar en contra d’una moció, com C’s, i votar-hi a favor però no aplicar-la, com BComú o el PSC?

 

(Crèdits: Aquest article s’ha publicat abans al Diari ARA, amb el títol “Explotació: paraules, fets i preguntes“, escrit per Miquel Puig. La imatge de capçalera és de l’Ajuntament de Barcelona per il·lustrar la Guia de Contractació Pública Social).

Anotació | Posted on by | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , ,

Anem a Mil reclama a l’Ajuntament de Barcelona l’aplicació de la moció a favor del salari mínim a mil euros

Ajuntament de Barcelona

Ahir dimarts 13 de febrer, membres d’Anem a Mil es van reunir amb el cap de gabinet de Gerardo Pisarello per saber com l’Ajuntament està aplicant la moció aprovada el maig del 2016, en la qual el consistori es va comprometre a fomentar els salaris mínims (SM) per sobre dels mil euros als treballadors de les empreses subcontractades.

 El president d’Anem a mil, Maxi Calero va demanar què s’està fent a nivell municipal sobre aquesta temàtica a Miquel Miró Barrachina, cap de gabinet del primer tinent d’alcaldia i regidor de l’Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, que va excusar la seva absència.

Calero va manifestar que ja hi ha 95 municipis a Catalunya que han aprovat la moció d’Anem a Mil. També va afegir que alguns d’ells l’estan duent a terme tot incloent, en els plecs de prescripcions tècniques dels  concursos públics, clàusules que exigeixen o fomenten que els salaris dels treballadors i treballadores de les empreses licitadores estiguin per sobre dels mil  euros mensuals.

imagesPer la seva banda, el cap de gabinet de Pisarello va explicar que els treballadors propis de l’Ajuntament ja cobren tots més de mil euros, però que no poden assegurar que les empreses subcontractades ho facin amb els seus treballadors.

Des de l’aprovació de la moció al Ple del maig del 2016, el que ha fet l’Ajuntament ha estat publicar la Guia de Contractació Pública on ja s’indica que es puntuarà més a les empreses que millor paguen els seus treballadors. Però de fet, a la guia es valora amb un 10% màxim de la puntuació total.

Miró també va valorar que cal una concertació entre empresaris i sindicats per impulsar un salari mínim d’abast metropolità – que seria de 1.050 €/mes – i que, a aquest efecte, l’Ajuntament convocarà una jornada de debat el proper mes de març.

El membre d’Anem a Mil Miquel Puig va valorar positivament aquesta iniciativa, però va manifestar que l’exemple de les corporacions municipals exigint un salari mínim de 1.000€ als seus proveïdors constituiria un motor de gran potència per arrossegar la resta de la societat. En aquest sentit, va manifestar que els concursos ho poden exigir o bé ho poden considerar com una millora, i atorgar a aquesta millora major o menor pes.

Miró va argüir que no es pot exigir aquesta condició, segons el  dictamen jurídic del catedràtic Eduardo Rojo Torrecilla que l’Ajuntament va encarregar, però el portaveu de l’entitat, Jordi Cuesta, va discrepar sobre aquesta afirmació, ja que l’estudi no arriba a aquesta conclusió, i va evidenciar que ja hi ha ajuntaments com Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts i Viladecans que ja estan aplicant la moció en les seves contractacions. El cap de gabinet de Pisarello va assegurar que estudiaria aquest tema.

Puig també va preguntar sobre una notícia apareguda ahir a la premsa segons la qual l’Ajuntament hauria adjudicat dos concursos a una empresa amb un conveni laboral propi que se situaria un 50% per sota del conveni sectorial.

La també portaveu Pilar Pérez va concloure que estem tractant una qüestió bàsica per la dignitat dels ciutadans, ja que un de cada cinc treballadors es troba en situació de pobresa, per la qual cosa un govern municipal com el de BCN en Comú no hauria de tenir dubtes de viabilitat sobre els salari mínim a mil, i que “No pot ser que el govern del “Si se puede/sí que es pot” digui que no es pot assumir el salari mínim a mil”.

Per saber si han tingut incidència les nostres propostes, haurem d’esperar el mes de març per conèixer el nou marc de clàusules socials i mediambientals que està preparant l’Ajuntament i veure si s’ha inclòs aquest salari mínim digne.

 

Anotació | Posted on by | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , ,

Mataró exigirà un sou mínim de 1.000 euros a les subcontractades

Ajuntament de Mataró salari mínim de ciutat de 1000 euros

Fina Garcia, responsable de compres i contractacions, i Juan Carlos Jerez, regidor de Serveis Centrals. Foto: L.M.

  • Les empreses que vulguin treballar per a l’Ajuntament hauran de garantir als seus treballadors un salari digne
  • Una nova guia incorpora noves clàusules ètiques i socials en els processos de contractació municipal

Les empreses que vulguin treballar per a l’Ajuntament de Mataró hauran de pagar un salari mínim de 1.000 euros bruts mensuals als seus treballadors. Tot i ser una administració pionera en l’aplicació de clàusules socials en la contractació municipal, el consistori vol anar més enllà dels actuals criteris de sostenibilitat i responsabilitat que ja aplica i incorporar noves mesures.

Per aquest motiu, una de les que destaquen més té a veure amb les retribucions dels empleats inclosos en les subcontractades o les concessions. Tot i que bona part de les plantilles superen aquest mínim que ara demanarà l’Ajuntament, hi ha col·lectius, com ara les persones que netegen els edificis municipals i els treballadors familiars que tenen cura de la gent gran a domicili, que encara no hi arriben pel conveni laboral que se’ls aplica.

El regidor de Serveis Centrals, Juan Carlos Jerez (PSC), va explicar ahir que en aquells serveis en què la mà d’obra sigui un component essencial el criteri econòmic a l’hora de valorar les diferents ofertes que aspirin a prestar-lo ponderaran fins a un 60%. “Qui guanyi, que no sigui perquè ha presentat el millor preu, sinó perquè incorpora més clàusules socials”, va afegir-hi.

“Qui guanyi, que no sigui perquè ha presentat el millor preu, sinó perquè incorpora més clàusules socials”

Aquest és un dels exemples de la nova guia per a la contractació que s’ha elaborat i que afecta no només el consistori sinó també totes les empreses municipals. Un document que inclou també les propostes que al llarg del mandat han posat sobre la taula els diferents grups municipals, com ara l’exclusió de companyies que operin en paradisos fiscals, el suport a petites i mitjanes empreses i l’adhesió al codi ètic de la Generalitat.

L’Ajuntament de Mataró té actualment 175 contractes vigents d’un total de 143 contractistes diferents, que suposen el 35% del pressupost de despesa municipal i que equival de mitjana a més de 43 milions d’euros anuals. Una xifra important que, segons Jerez, dona compte de la capacitat d’incidir que té l’administració pública en l’economia local.

43 milions d’euros destina a la contractació pública l’Ajuntament de Mataró de mitjana anual

A banda d’exigir un salari “de ciutat” de 1.000 euros, també es garantirà el pagament directe a empreses subcontractades si l’adjudicatari del servei és morós i no atén els salaris dels seus treballadors.

El regidor de Serveis Centrals va destacar que en paral·lel, i per poder donar compliment a aquestes noves clàusules, l’Ajuntament reforçarà el seguiment i el control dels contractes i planteja la rescissió de les concessions i l’aplicació d’un règim sancionador a qui incompleixi els compromisos pactats.

(Crèdits: Aquest article s’ha publicat abans al diari El Punt Avui, amb el títol “Mataró exigirà un sou mínim de 1.000 euros a les subcontractades“, escrit per Lluís Martínez)

Anotació | Posted on by | Etiquetat com a , , , , , , , , , , ,

Sant Vicenç dels Horts aposta per les clàusules socials, entre elles la d’Anem a Mil

Clàusules socials a les licitacions de Sant Vicenç dels Horts

L’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts ha incorporat clàusules socials en les licitacions públiques d’obres i serveis. L’objectiu és afavorir aquells col·lectius en situació d’exclusió social o en greu risc de ser-hi. Per ser valorades en aquest punt, les empreses hauran de justificar que aquests treballadors porten més de tres mesos a l’empresa i que treballen a jornada completa o l’equivalent en jornades parcials.

Els col·lectius considerats són:

  • persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%
  • persones destinatàries de la renda mínima d’inserció
  • joves d’entre 16 i 30 anys provinents d’institucions de protecció de menors
  • persones amb problemes de toxicomania que es trobin en procés de rehabilitació i reinserció social
  • persones aturades de llarga durada més grans de 45 anys, i víctimes de violència de gènere.

Suport a “Anem a Mil”

El consistori baixllobregatí, a més, dona suport a la iniciativa ciutadana Anem a Mil, per a garantir un salari mínim de 1.071,43 euros; així, es vetllarà perquè les empreses es comprometin a garantir aquesta retribució mínima a la seva plantilla.

 

(Crèdits: Aquest article s’ha publicat abans al diari La Premsa del Baix, amb el títol “Els contractes públics d’obres i serveis vicentins, amb clàusules socials“)

Anotació | Posted on by | Etiquetat com a , , , , , , , ,

Anem a Mil considera insultant la pujada de 52€ el salari mínim

La Plataforma ciutadana per un salari digne ANEM A MIL considera insignificant i irrisòria l’apujada del Salari Mínim (SM), de 655€ a 707€. Aquest augment no soluciona el gran problema de la precarietat laboral ni ajuda a arribar a final de mes.

Anem a Mil reivindica un salari mínim de mil euros, que és el que recomanen les institucions europees per garantir un nivell de vida decent als treballadors i treballadores, i les seves famílies, tal i com exigeix l’article 4.1 de la Carta Social Europea.

El govern espanyol es desentén, una vegada més de les reivindicacions socials i de la precarietat laboral. No entén que amb 707€ ningú pot arribar a final de mes. El més preocupant és que el PSOE tampoc ho entén, que és el partit que ha impulsat aquesta pujada, fruit de l’acord PP-PSOE. I és el partit que es fa dir socialista.

 

“Amb 707€ ningú pot arribar a final de mes”

 

Anem a Mil reclama el dret a apujar el salari mínim i que es plasmi a la realitat de cada territori. A Catalunya no hi poden haver sous inferiors a mil euros si volem mantenir el benestar social i el progrés a la nostra societat.

Actualment, una de cada cinc persones amb feina es troba en situació de risc de pobresa (més de 637.000 catalanes i catalans). Per tant, cada nacionalitat o comunitat autònoma ha de poder estudiar, decidir i aplicar el SM que s’adeqüi a la seva realitat.

 

“Una de cada 5 persones amb feina es troba en risc de pobresa”

 

Gent fent cua per fer la revisió d'ajut PIRMI al SOC del Carrer Sepúlveda de Barcelona. Foto Ferran Fornƒ

Gent fent cua a la revisió d’ajut PIRMI al SOC del carrer Sepúlveda de Barcelona. Foto Ferran Forn

Som conscients que el Govern català i el Parlament de Catalunya tenen com a objectiu un salari mínim de mil euros, i treballen per assolir-lo, malgrat no tenir-ne la competència per imposar-lo. En aquest sentit, Anem a Mil compartim l’objectiu i ens dedicarem a exigir aquest mínim a totes les institucions, tal com ja venim fent amb les corporacions locals.

Més de 80 ajuntaments de Catalunya, la gran majoria de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ja han aprovat la moció d’Anem a Mil a favor d’aplicar salaris mínims de mil euros. El fet que ara s’hagi apujat oficialment en 52 euros més no ens fa canviar d’objectiu, ni estratègia ni plantejament. Anem a mil i seguirem treballant fins arribar-hi.

 

“Més de 80 ajuntaments de Catalunya han aprovat la moció d’Anem a Mil”

 

Anotació | Posted on by | Etiquetat com a , , , , , , , , ,

“El salari mínim estatal ha deixat de ser suficient”

Raul Ramos sobre salaris mínims locals

El blog Més Economia ha publicat una entrevista d’Eduard Fernández a Raul Ramos.

Raul Ramos (Barcelona, 1972) és professor d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona, i un dels investigadors del Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional del centre. L’activitat acadèmica de Ramos es centra, entre altres temes, en l’estudi de les desigualtats en el mercat laboral, i recentment ha analitzat els efectes de la implantació de de salaris mínims locals o regionals en diversos punts del món.

Com neix el debat sobre l’establiment d’un salari mínim català o d’àmbit local?

El punt de partida del debat, que s’està produint a diversos països, és que el salari mínim establert a nivell estatal és massa baix. Estem acostumats a pensar que el treball és una manera de sortir de la pobresa, i el que estem observant és que comença a haver-hi un col·lectiu de gent que, tot i tenir feina, no té suficients ingressos com per poder subsistir.

Abans de la reforma de la negociació col·lectiva, quan sindicats i patronal seien a negociar convenis col·lectius, aquests nivells salarials tenien en compte els diversos nivells de preus a cada territori. No cal oblidar que la negociació col·lectiva a Espanya domina a nivell sectorial i provincial, i per tant els salaris establerts als convenis col·lectius, sempre milloraven el salari mínim estatal. Tot i això, aquest mecanisme ha deixat de ser suficient a causa de la reforma laboral, ja que aquesta afavoreix la negociació empresarial. S’ha passat d’una situació en la qual el 90% dels treballadors estaven inclosos en convenis col·lectius, a una en la que aquest percentatge va disminuint, i cada cop serà més necessari intervenir per millorar aquesta situació.

A qui beneficiaria l’establiment d’aquest salari mínin?

A l’estat espanyol, només un 2% dels treballadors es veuen afectats pel salari mínim fixat pel govern central. Per tant, veiem que el percentatge de gent que es veuria afectada per un salari mínim territorial estaria entre un 10% i un 15% dels treballadors, si fixéssim un sou en línia amb el que s’estableix a la Carta Social Europea. La situació no milloraria només pels que estan entre aquests dos salaris, sinó també pels que estan una mica per sobre dels 1.000 euros, ja que es produiria un cert efecte dominó.

Quins efectes negatius podria tenir aquesta mesura?

Hi hauria un increment de costos laborals, que habitualment les empreses afronten traspassant aquests costos als preus. Hi ha una certa evidència que, en aquells sectors de serveis molts centrats en el mercat local hi haurà, encara que sigui transitòriament, un augment de preus. Tot i això, en el cas dels Estats Units, s’ha vist que aquest repunt és temporal i sempre inferior a l’augment salarial, i per tant, s’aconsegueix reduir la pobresa.

“El percentatge de gent que es veuria afectada per un salari mínim territorial estaria entre un 10% i un 15% dels treballadors”

L’altra possibilitat és que, davant l’increment de costos, els empresaris intentin substituir alguns treballadors per màquines, o, alternativament, es busquin persones més qualificades. El principal problema és que es desplaci fora del mercat laboral aquells treballadors  als quals es vol ajudar, els que tenen majors dificultats.

Caldria establir mesures per pal·liar l’augment de preus i aquesta disminució de llocs de treball?

Cal recordar que estem parlant d’increments reals moderats, ja que el salari mínim real a Barcelona no és de 655 euros, és més elevat, ja que s’apliquen diversos convenis col·lectius. A més, no es tractarà d’un canvi sobtat, hi haurà un període d’adaptació i no cal esperar que tingui un gran impacte sobre l’ocupació. No provocaria la pèrdua d’un gran nombre de llocs de treball.

Sí que caldria una major atenció de polítiques actives de formació i ocupació per als joves. Una altra mesura que s’ha dut a terme en algunes regions és discriminar entre franges d’edat, o acompanyar el nou salari mínim amb noves mesures com impostos sobre la renda negatius, o una renda bàsica.

“El principal problema és que es desplaci fora del mercat laboral aquells treballadors  als quals es vol ajudar, els que tenen majors dificultats i, per tant, caldrà acompanyar-ho d’altres mesures”

En qualsevol cas, val la pena recordar que si la situació s’analitza de manera correcta, estudiant quin horitzó temporal pot tenir la mesura, com repercutirà sobre determinats col·lectius, i buscant iniciatives per ajudar a superar aquests problemes, no ha de tenir cap efecte negatiu. És més, cal remarcar que impulsar un sou mínim més elevat repercuteix favorablement en la capacitat de consum d’un segment de població que consumeix localment. Per tant, tindrà un impacte positiu sobre el consum, i sobretot sobre el consum local.

L’augment dels costos laborals pot restar competitivitat a les empreses catalanes?

L’evidència deixa clar que la competitivitat és un debat estèril, ja que les empreses catalanes competitives a nivell internacional no són unes empreses basades en un model de baixos salaris. Podem trobar-nos amb algun segment que pugui tenir problemes, com és el cas d’alguns àmbits molt orientats al turisme, però crec que estem parlant de temes molt anecdòtics, ja que no som un país que competim internacionalment a través dels nostres salaris baixos.

Un salari mínim català o barceloní aconseguiria pal·liar la desigualtat social?

Sobre això no hi ha una evidència clara. S’aconsegueix reduir la desigualtat salarial, ja que la part més baixa de l’escala de salaris s’acosta als altres segments i es millora el  benestar d’aquests treballadors. Tot i això, es crearà una major dificultat d’inserció laboral per certs col·lectius, i quan es mira des d’aquesta perspectiva més àmplia, hi ha estudis que indiquen que es millora la situació de tothom, mentre que n’hi ha d’altres que apunten que un determinat col·lectiu té més dificultats, i per tant, com dèiem, cal acompanyar-ho d’altres mesures.

“Les empreses catalanes competitives a nivell internacional no són unes empreses basdes en un model de baixos salaris”

L’avantatge és que la reducció d’ajuts socials que representa per l’administració la millor situació dels assalariats, pot aprofitar-se per destinar aquests diners a altres col·lectius. No té perquè implicar un augment de la despesa pública, sinó que es poden destinar més recursos a un segment més específic de població.

Quina contrapartida o quines mesures poden demanar des del món de l’empresa?

Cal tenir en compte que hi ha empreses que són conscients que tenir un model com l’actual genera una situació molt inestable, que té un cost per la demanda. Per tant, un primer al·licient pot ser l’augment de les vendes gràcies a l’increment de la renda. A més, algunes empreses poden creure en la mesura per raons socials, per qüestions de responsabilitat social corporativa. Finalment, dins la reduïda capacitat normativa dels ajuntaments, es pot arribar a oferir algun tipus d’exempció fiscal, com en impostos com el de l’IBI.

Des d’una perspectiva catalana, i pensant en un escenari de futura independència, un possible al·licient seria la promesa de trencar la dinàmica actual espanyola, amb uns costos  laborals molt elevats a causa de les cotitzacions socials. Si tenim un marc de relacions laborals d’entorn català, seria una bona estratègia oferir cotitzacions més equilibrades a canvi d’un salari mínim català.

“Cap a un salari mínim català?”

Anotació | Posted on by | Etiquetat com a , , , , ,