“El salari mínim estatal ha deixat de ser suficient”

Raul Ramos sobre salaris mínims locals

El blog Més Economia ha publicat una entrevista d’Eduard Fernández a Raul Ramos.

Raul Ramos (Barcelona, 1972) és professor d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona, i un dels investigadors del Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional del centre. L’activitat acadèmica de Ramos es centra, entre altres temes, en l’estudi de les desigualtats en el mercat laboral, i recentment ha analitzat els efectes de la implantació de de salaris mínims locals o regionals en diversos punts del món.

Com neix el debat sobre l’establiment d’un salari mínim català o d’àmbit local?

El punt de partida del debat, que s’està produint a diversos països, és que el salari mínim establert a nivell estatal és massa baix. Estem acostumats a pensar que el treball és una manera de sortir de la pobresa, i el que estem observant és que comença a haver-hi un col·lectiu de gent que, tot i tenir feina, no té suficients ingressos com per poder subsistir.

Abans de la reforma de la negociació col·lectiva, quan sindicats i patronal seien a negociar convenis col·lectius, aquests nivells salarials tenien en compte els diversos nivells de preus a cada territori. No cal oblidar que la negociació col·lectiva a Espanya domina a nivell sectorial i provincial, i per tant els salaris establerts als convenis col·lectius, sempre milloraven el salari mínim estatal. Tot i això, aquest mecanisme ha deixat de ser suficient a causa de la reforma laboral, ja que aquesta afavoreix la negociació empresarial. S’ha passat d’una situació en la qual el 90% dels treballadors estaven inclosos en convenis col·lectius, a una en la que aquest percentatge va disminuint, i cada cop serà més necessari intervenir per millorar aquesta situació.

A qui beneficiaria l’establiment d’aquest salari mínin?

A l’estat espanyol, només un 2% dels treballadors es veuen afectats pel salari mínim fixat pel govern central. Per tant, veiem que el percentatge de gent que es veuria afectada per un salari mínim territorial estaria entre un 10% i un 15% dels treballadors, si fixéssim un sou en línia amb el que s’estableix a la Carta Social Europea. La situació no milloraria només pels que estan entre aquests dos salaris, sinó també pels que estan una mica per sobre dels 1.000 euros, ja que es produiria un cert efecte dominó.

Quins efectes negatius podria tenir aquesta mesura?

Hi hauria un increment de costos laborals, que habitualment les empreses afronten traspassant aquests costos als preus. Hi ha una certa evidència que, en aquells sectors de serveis molts centrats en el mercat local hi haurà, encara que sigui transitòriament, un augment de preus. Tot i això, en el cas dels Estats Units, s’ha vist que aquest repunt és temporal i sempre inferior a l’augment salarial, i per tant, s’aconsegueix reduir la pobresa.

“El percentatge de gent que es veuria afectada per un salari mínim territorial estaria entre un 10% i un 15% dels treballadors”

L’altra possibilitat és que, davant l’increment de costos, els empresaris intentin substituir alguns treballadors per màquines, o, alternativament, es busquin persones més qualificades. El principal problema és que es desplaci fora del mercat laboral aquells treballadors  als quals es vol ajudar, els que tenen majors dificultats.

Caldria establir mesures per pal·liar l’augment de preus i aquesta disminució de llocs de treball?

Cal recordar que estem parlant d’increments reals moderats, ja que el salari mínim real a Barcelona no és de 655 euros, és més elevat, ja que s’apliquen diversos convenis col·lectius. A més, no es tractarà d’un canvi sobtat, hi haurà un període d’adaptació i no cal esperar que tingui un gran impacte sobre l’ocupació. No provocaria la pèrdua d’un gran nombre de llocs de treball.

Sí que caldria una major atenció de polítiques actives de formació i ocupació per als joves. Una altra mesura que s’ha dut a terme en algunes regions és discriminar entre franges d’edat, o acompanyar el nou salari mínim amb noves mesures com impostos sobre la renda negatius, o una renda bàsica.

“El principal problema és que es desplaci fora del mercat laboral aquells treballadors  als quals es vol ajudar, els que tenen majors dificultats i, per tant, caldrà acompanyar-ho d’altres mesures”

En qualsevol cas, val la pena recordar que si la situació s’analitza de manera correcta, estudiant quin horitzó temporal pot tenir la mesura, com repercutirà sobre determinats col·lectius, i buscant iniciatives per ajudar a superar aquests problemes, no ha de tenir cap efecte negatiu. És més, cal remarcar que impulsar un sou mínim més elevat repercuteix favorablement en la capacitat de consum d’un segment de població que consumeix localment. Per tant, tindrà un impacte positiu sobre el consum, i sobretot sobre el consum local.

L’augment dels costos laborals pot restar competitivitat a les empreses catalanes?

L’evidència deixa clar que la competitivitat és un debat estèril, ja que les empreses catalanes competitives a nivell internacional no són unes empreses basades en un model de baixos salaris. Podem trobar-nos amb algun segment que pugui tenir problemes, com és el cas d’alguns àmbits molt orientats al turisme, però crec que estem parlant de temes molt anecdòtics, ja que no som un país que competim internacionalment a través dels nostres salaris baixos.

Un salari mínim català o barceloní aconseguiria pal·liar la desigualtat social?

Sobre això no hi ha una evidència clara. S’aconsegueix reduir la desigualtat salarial, ja que la part més baixa de l’escala de salaris s’acosta als altres segments i es millora el  benestar d’aquests treballadors. Tot i això, es crearà una major dificultat d’inserció laboral per certs col·lectius, i quan es mira des d’aquesta perspectiva més àmplia, hi ha estudis que indiquen que es millora la situació de tothom, mentre que n’hi ha d’altres que apunten que un determinat col·lectiu té més dificultats, i per tant, com dèiem, cal acompanyar-ho d’altres mesures.

“Les empreses catalanes competitives a nivell internacional no són unes empreses basdes en un model de baixos salaris”

L’avantatge és que la reducció d’ajuts socials que representa per l’administració la millor situació dels assalariats, pot aprofitar-se per destinar aquests diners a altres col·lectius. No té perquè implicar un augment de la despesa pública, sinó que es poden destinar més recursos a un segment més específic de població.

Quina contrapartida o quines mesures poden demanar des del món de l’empresa?

Cal tenir en compte que hi ha empreses que són conscients que tenir un model com l’actual genera una situació molt inestable, que té un cost per la demanda. Per tant, un primer al·licient pot ser l’augment de les vendes gràcies a l’increment de la renda. A més, algunes empreses poden creure en la mesura per raons socials, per qüestions de responsabilitat social corporativa. Finalment, dins la reduïda capacitat normativa dels ajuntaments, es pot arribar a oferir algun tipus d’exempció fiscal, com en impostos com el de l’IBI.

Des d’una perspectiva catalana, i pensant en un escenari de futura independència, un possible al·licient seria la promesa de trencar la dinàmica actual espanyola, amb uns costos  laborals molt elevats a causa de les cotitzacions socials. Si tenim un marc de relacions laborals d’entorn català, seria una bona estratègia oferir cotitzacions més equilibrades a canvi d’un salari mínim català.

“Cap a un salari mínim català?”

Anotació | Posted on by | Etiquetat com a , , , , ,

Aprovada la moció de salari mínim de 1.000€ a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)

Moció Anem a Mil Salari Mínim

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat en data 21/9/2016 la moció per avançar cap a un salari mínim de 1.000€ mensuals en 14 pagues per als treballadors i treballadores, així com per als proveïdors d’aquest organisme públic.

Reproduïm a continuació la moció integra:

 

Moció per incentivar l’assoliment d’un salari mínim de referència de 1.071,4€ pels treballadors i treballadores contractats o proveïdors/es de l’AMB

Atès que la crisi dels darrers anys ha impactat negativament en la vida de moltes persones a Catalunya, l’Estat espanyol i Europa.

Atès que als nostres municipis ha disminuït el poder adquisitiu dels ciutadans i ciutadanes, alhora que s’han vist incrementades les situacions de vulnerabilitat i/o inequitat social.

Atès que diferents persones expertes del món acadèmic i sindical asseguren que el salari de referència s’hauria de situar entorn el 60% del sou mig (24.254€) i això significaria una retribució anual de com a mínim 15.000€ (amb un salari mensual de 1074,4 en 14 pagues).

Ateses algunes iniciatives importants en aquest mateix sentit com la posada en marxa per la Plataforma ciutadana Anem a Mil que té com a objectiu aconseguir un salari digne i que estableixi un salari mínim referencial de 1.000€, que comportarà un increment dels ingressos públics en concepte de rendes del treball i de cotitzacions de seguretat social que han de servir per a incentivar l’ocupació i el seu manteniment via bonificacions a la contractació per a microempreses i PIMEs.

Atès que cal treballar en la generació d’incentius per la formació així com en la millora de la productivitat dels treballadors i treballadores. Amb un salari mínim referencial més alt que augmentarà la capacitat de consum i l’activitat econòmica. Així, s’assolirà una distribució de la renda més justa i una societat més cohesionada.

A més, aquest salari impulsarà un canvi de model laboral i productiu sobre la base de salaris dignes per a tothom. Un impuls que ja s’ha iniciat des de diferents governs municipals.

Atès que des del Grup Metropolità de CiU creiem fermament que un salari de referència asseguraria les necessitats bàsiques i facilitaria una major estabilitat a les plantilles i als mercats locals, alhora que milloraria l’eficiència, la productivitat i la qualitat, incrementaria el consum i faria els nostres municipis més competitius, inclusius i cohesionats.

Atès tots els arguments esmentats anteriorment, proposen al Consell Metropolità els acords següents:

 

1.- Fer un estudi per a detectar si entre el servei intern, extern o en les empreses proveïdores de serveis a l’ÀMB hi ha salaris inferiors als 1.000€ bruts mensuals en 14 pagues.

2.- Avançar cap a l’objectiu d’assegurar que els salaris del personal del servei intern, extern o en les empreses proveïdores de serveis a l’ÀMB no siguin inferiors als 1.000€ bruts mensuals en 14 pagues.

3.- L’AMB informarà de les mesures adoptades per fer possibles aquests objectius i treballarà amb les empreses proveïdores actuals i les empreses que es presentin a licitacions públiques per tal de millorar les condicions salarials dels treballadors i treballadores amb sous més baixos per rendir al mínim de 1.000€. En aquest sentit, estudiarà i s’escau adoptarà les mesures normatives que incentivin les empreses subcontractades o receptores de recursos de l’AMB a adoptar el salari de referència de 1.000€ entre el seu personal contractat, sempre que sigui compatible amb altres mesures socials.

4.- Participar activament en la creació d’un espai territorial de diàleg i debat amb els sindicats, les patronals, la resta d’administracions i forces polítiques entorn el Salari Mínim de Referència.

5.- Instar la Generalitat de Catalunya que promogui i apliqui un acord sobre el salari de referència i aprovar els pressupostos adequats per fer front als contractes públics i als delegats en altres administracions locals i comarcals.

6.-Instar les diferents patronals catalanes a que promoguin l’ús de clàusules socials en general, i l’aplicació del salari de referència en particular, a la contractació pública.

7.- Traslladar aquests acords a les Corts espanyoles, al Parlament de Catalunya, a la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, al conseller d’Empresa i Coneixement, al conseller d’Economia i Hisenda, als consells comarcals del nostre àmbit d’actuació, als municipis metropolitans , a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis, als sindicats de Catalunya, les patronals catalanes i a l’Associació Anem A Mil.

Anotació | Posted on by | Etiquetat com a , , , , , | 1 comentari

En pilotes: Treballar sense cobrar al Saló Eròtic

En pilotes - Precarietat laboral al Saló Eròtic - Anem a Mil

Treballar sense cobrar. Això pretén el patrocinador del Saló Eròtic de Barcelona. UGT Catalunya ho ha denunciat davant la Inspecció de Treball i CCOO ha informat el Govern de la Generalitat, que hi intenvindrà. El Saló Eròtic mou uns 400.000€ en 4 dies, només en entrades.

El Saló Eròtic de Barcelona es presenta calent… laboralment. Apricots, l’agència de prostitució que patrocina l’esdeveniment, ha ofert públicament a la seva web llocs de treball (taquilles, informació, ajuda a discapacitats, organització de cues, comunicació, màrqueting, zona de Food & Beverage…) a canvi d’obtenir una entrada gratis al recinte. Sense sou, sense cotització a la Seguretat Social, sense les garanties bàsiques que regulen una relació laboral.

La UGT ha denunciat, a través d’un comunicat, que aquestes tasques “són relacions laborals que no poden quedar emparades sota la llei del Voluntariat” i per aquesta raó ha demanat a Treball que comprovi els fets denunciats, sancioni l’empresa per no ajustar-se a la legalitat i que “eviti que es produeixi aquesta explotació de persones treballadores”.

“La Llei del Voluntariat no empara relacions laborals en entitats amb ànim de lucre”

VOLUNTARIAT VS RELACIONS LABORALS

La pàgina web d’Apricots especifica que “els voluntaris realitzaran tasques de forma voluntària sense ànim de lucre” i subratlla que “no es farà responsable de les despeses com el transport o l’allotjament” però sí que garanteix “l’accés al saló i les dietes a tots els seus col·laboradors”.

La UGT ha considerat que aquestes “són relacions laborals que no poden quedar emparades sota la llei del Voluntariat (llei 45/2015 de 14 d’octubre), que estableix que les entitats de voluntariat, entre altres requisits, no poden tenir ànim de lucre i han d’estar constituïdes i inscrites en els registres competents, d’acord amb la normativa estatal, autonòmica o d’un altre estat membre de la Unió Europea”.

El sindicat ha denunciat que no veu “per enlloc la finalitat no lucrativa ni l’activitat social que requereix voluntaris” i ha recordat, a través d’un comunicat, que Apricots és una agència que ofereix serveis de prostitutes i gestiona locals per a aquesta activitat a Barcelona i Madrid.

LA GENERALITAT ES REUNIRÀ AMB EL PATROCINADOR, AMB UGT I CCOO

A més de la petició per escrit de la UGT a la Inspecció de Treball perquè investigui els fets i sancioni l’empresa, l’altre sindicat majoritari, CCOO, ha posat en coneixement de la Generalitat aquest tema.

Josep Ginesta, secretari del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, es reunirà abans de la celebració del Saló Eròtic (6-9 d’octubre) amb l’agència Apricots i amb UGT i CCOO per escoltar les versions i actuar de forma preventiva. L’objectiu de la Generalitat és ser proactiva per resoldre la situació.

Per la seva banda, el Saló Eròtic de Barcelona Apricots 2016 ha emès un comunicat en el qual assegura que “no ha sol·licitat ni pensa demanar voluntaris per fer cap activitat relacionada amb l’organització i la comunicació de l’esdeveniment”. I detalla que tot el personal que necessita per fer aquestes tasques són professionals de qualificada experiència que tenen una relació degudament remunerada amb el Saló.

A més, el Saló ha subratllat que els voluntaris que ha sol·licitat el seu patrocinador Apricots “no tindran cap vinculació” amb aquest esdeveniment i que no faran activitats per l’organització. Per tot plegat, el Saló Eròtic de Barcelona ha anunciat a través d’un comunicat que “no es fa responsable d’aquesta iniciativa d’Apricots perquè no té res a veure amb ella”.

“La Generalitat de Catalunya vol ser proactiva i resoldre la situació de forma preventiva.”

EL SALÓ ERÒTIC, UN NEGOCI DE GRANS XIFRES

La situació semblà paradigmàtica de la mentalitat de cert empresariat especulatiu i explotador, per qui “tot val” a l’hora de fer negoci.

La UGT ha recordat que el Saló Eròtic de Barcelona Apricots del 2015 va rebre 20.000 visitants i que cobra 20 euros per entrada, que suposa una facturació de 400.000€ només per entrades en 4 dies. A més, cal afegir un ampli ventall de fonts d’ingressos dins del Saló, des de la restauració a la venda de productes i serveis, que incrementen la xifra de negoci que mou cada nova edició.

És significatiu que al mateix Saló Eròtic del 2010 es difongués a bombo i platerets que la indústria espanyola del sexe (productores de pel·lícules, sex-shops, botigues eròtiques i editores de revistes) factura 420 milions d’euros anuals, la meitat del pressupost del Ministeri de Cultura del 2010 i una xifra equivalent al pressupost del Reial Madrid (420 milions) i superior al del Barça (405 milions), ambdós per al 2010.

“La indústria espanyola del sexe (productores de pel·lícules, sex-shops, botigues eròtiques i editores de revistes) factura 420 milions d’euros anuals, la meitat del pressupost del Ministeri de Cultura del 2010.”

Fonts:
http://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2016/09/15/ugt-denuncia-patrocinador-salo-erotic/379113.html
http://www.elmundo.es/cataluna/2016/09/16/57dbd761e5fdea5d538b45a2.html
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/28/barcelona/1272472030.html
Imatge: CC Wikimedia Commons, autor Brendan, https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Sex_At_The_Circus_Burlesque_09.jpg

Anotació | Posted on by | Etiquetat com a , , , , , , ,

Debat sobre el Salari Mínim de Ciutat a Manresa (1)

Debat sobre salari mínim de ciutat a Manresa

L’Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages van organitzar un debat sobre el Salari Mínim de Ciutat, amb l’objectiu d’examinar els seus avantatges i desavantatges.

Va ser el 15 de setembre de 2016, a la Sala d’Actes de la FUB2, amb una participació molt destacada:

  • Oriol Illa, president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i director de Relacions Internacionals i Cooperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
  • Raül Ramos, professor d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona, investigador al Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional (AQR-IREA) i membre de l’equip editorial del European Journal of Development Research.
  • Mireia Estafanell, primera tinent d’alcalde i regidora de Dinamització Econòmica i Participació de l’Ajuntament de Manresa.
  • Fina Rodríguez, consellera de l’àrea de Desenvolupament Comarcal del Consell Comarcal del Bages.

 

“Les Administracions Locals han d’entomar el problema social de la taxa de pobresa. No pot ser que una persona, inclús treballant, estigui per sota del llindar de la pobresa.”

 

PER QUÈ CAL UN DEBAT SOBRE SALARI MÍNIM?

Són moltes les veus que reclamen reduir la situació de pobresa i necessitat de moltes famílies i que veuen com un bon mitjà per fer-ho la definició d’un salari mínim digne, que plataformes com Anem a Mil situen en els 1.000€ bruts mensuals.

És un fet aclaridor que un 20% dels treballadors catalans estan per sota del nivell de pobresa, atès que el SMI actual a Espanya és inferior a aquest nivell.

Això obliga les Administracions Locals a entomar el tema, fer-ne un estudi i reflexió, i prendre mesures reals.

Segons indica Oriol Illa, la taxa de risc d’exclusió o de pobresa és d’un 19% a Catalunya, molt alta. I encara és més alarmant saber que seria un 47% si treiessim les transferències (prestacions, jubilació, viudetat, etc.). A Europa la taxa és un 15% i, per rebaixar els 4 punts de diferència, Catalunya hauria de fer sortir 200.000 persones d’aquest nivell i així igualar-se a altres territoris europeus.

 

“La dada: Catalunya hauria de rebaixar la taxa de pobresa del 19% al 15% i donar una vida digne a 200.000 ciutadans per situar-se al nivell mig europeu.”

 

La crisi econòmica que hem tingut a Espanya des del 2008 ha deixat com a conseqüència un agravament de la desigualtat social, que convé analitzar i comparar amb les taxes de desigualtat dels països nòrdics, molt baixes i en les que ens hem d’emmirallar.

Això, segueix Oriol Illa, planteja algunes preguntes clau:

  • Quin ha de ser el salari mínim?
  • Com aplicar-lo?
  • Com afecta a les empreses a l’hora de contractar?

L’objectiu del debat ha de ser també conèixer les fòrmules per calcular els imports dels salaris mínims de ciutat i els possibles instruments a l’abast dels Ajuntaments per tal d’incentivar la seva implementació a escala local.

A la comarca del Bages, municipis com Navarcles, Salvador de Guardiola, Castellbell i el Vilar s’han compromès a incorporar la clàusula de salari mínim de 1.000€, proposada per la plataforma ciutadana Anem a Mil, i Manresa la té en estudi sobre la taula.

 

QUÈ ÉS EL SMI?

Oriol Illa explica que el SMI el fixa el Govern de l’Estat en funció d’uns indicadors orientats a què els ciutadans puguin tenir una vida digna: habitatge, energia, alimentació, llar, assistència sanitària, educació… Aquestes despeses són la base per calcular els ingressos nets que hauria d’obtenir un treballador. D’aquí s’obtindria el SMI.

La realitat és una altra. El SMI de 21,4€/dia (655,20 €/mes), vigent al 2016, no sembla ajustar-se a aquest plantejament teòric.

Per agravar la situació, el preu de la vida ha crescut aquests anys, inclús en un context de crisi econòmica, i el SMI no s’ha adaptat proporcionalment. Així, els treballadors que perceben aquest SMI han perdut més d’un 5% de capacitat adquisitiva els últims anys.

L’article 4 de la Carta Social Europea parla del “dret a una remuneració equitativa” i obliga als Estats a “reconèixer els treballadors el dret a tenir una remuneració suficient que els hi proporcioni, i també a les seves famílies, un nivell de vida decorós”.

La Carta Social Europea també recomana que el salari mínim sigui del 60% del salari mitjà del país, que a Espanya es situa en uns 24.000 €/any. La llunyania respecte a aquesta recomanació fa que la Unió Europea hagi denunciat l’Estat espanyol per no complir el compromís, del qual és signant.

Així, continua Oriol Illa, gairebé tots els partits espanyols entenen que cal solucionar aquesta ineficàcia, però plantegen dues solucions diferents, en funció de la ideologia política:

  • Incrementar el salari mínim
  • Dotar els treballadors d’un complement salarial aportat des de l’Estat

 

“La Carta Social Europea, que Espanya ha de respectar, recomana un salari mínim equivalent al 60% del salari mig del país.”

 

COM AJUDARIA UN SALARI MÍNIM SUPERIOR A REDUIR LES DESIGUALTATS SOCIALS

  1. Menys pobresa: Reduiria el número de treballadors que estan per sota del nivell de pobresa.
  2. Més ingressos públics: Hi ha estudis que conclouen que els salaris inferiors als 18.000€/any aporten poc a l’Estat (contribucions, impostos…) i que per tant és l’Estat qui els suporta. Un increment del topall del SMI faria que els ingressos públics augmentessin.
  3. Menys despeses socials: Suposaria una reducció de les despeses socials, donat que disminuiria la dependència de certes persones de les prestacions de l’Estat (jubilació, viudetat… fins prop d’un centenar d’ajuts diferents). Cal pensar que actualment Catalunya té 224.000 llars sense cap volum d’ingrés.
  4. Més consum: Un SMI activaria l’economia mitjançant un increment de consum.
  5. Comportaria un augment de l’ocupació. Podria produir una reducció en el marge d’explotació de les empreses, però en canvi un important avantatge social.

Tinguem en compte que una renda mínima d’inserció és necessària però mai hauria de substituir un salari. La renda d’inserció ha de permetre uns mínims amb la vista posada a que la persona s’integri al mercat laboral. El salari mínim hauria de permetre una vida digna, com s’ha indicat.

 

“Una renda mínima d’inserció és necessària però mai hauria de substituir un salari.”

 

CANVIS NECESSARIS PER LA REFORMA

  • Pressionar les institucions de l’Estat
  • Negociació col·lectiva a nivell de Catalunya
  • Garantir que via contractació pública a Catalunya s’estimuli a les empreses que paguen un salari mínim digne als treballadors

 

CONCLUSIONS DE L’ORIOL ILLA

  • El SMI permetria recuperar la capacitat adquisitiva perduda des de l’inici de la crisi
  • És un estímul a nivell local i comarcal per lluitar contra les desigualtats socials
  • Convé un gran acord entre tots els actors econòmics per debatre i fer realitat aquestes propostes

 

(NOTA: En un proper article parlarem de les contribucions al debat d’altre ponent, Raül Ramos)

Publicat dins de salari mínim | Etiquetat com a , , , , , ,

ANEM A MIL ALS AJUNTAMENTS

Anem a Mil compromet els ajuntaments de Catalunya amb mocions sobre el salari mínim a mil euros

Ja són 35 les mocions aprovades a diferents ajuntaments de Catalunya, entre les quals es troba la de la ciutat de Barcelona i la de L’Hospitalet de Llobregat.

Anem a Mil està instant els grups municipals dels ajuntaments a presentar una moció als seus respectius plens per tal que els consistoris es comprometin a no pagar retribucions inferiors a mil euros al seu personal, així com a condicionar les empreses subcontractades a no pagar sous per sota dels mil als seus treballadors. Anem a Mil ofereix un model de moció propi i convida els regidors i regidores dels diferents partits a presentar-la i votar-la a favor. L’objectiu és que tots els ajuntaments de Catalunya es comprometin amb els seus treballadors directes i indirectes, amb salaris que no siguin inferiors als mil euros, com a mesura bàsica per assolir uns mínims salarials dignes al conjunt del país. En aquests moments, els partits polítics que s‘han adherit a la plataforma i defensen plenament el nostre propòsit són Esquerra Republicana de Catalunya i Demòcrates de Catalunya.

Aquesta és una competència estatal, que manté el salari mínim a 655 euros, una quantitat que es troba, fins i tot, per sota el llindar de la pobresa per a una persona que viu sola (situat en 691 euros, segons estudi de la Taula del Tercer Sector). A falta de mesures socialment justes i dignes, Anem a Mil treballa per assolir el seu objectiu mitjançant altres administracions que tenen certa capacitat de maniobra pel que fa als salaris dels seus treballadors directes i indirectes i també capacitat d’influència en el sector privat del propi municipi.

 

 

Anotació | Posted on by | Etiquetat com a , , , ,

PROPOSTA DE MOCIÓ D’ANEM A MIL

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE __________________________    DE L’AJUNTAMENT DE ________________________________ EN SUPORT A “ANEM A MIL”, LA INICIATIVA CIUTADANA PER UN SALARI DIGNE

PART EXPOSITIVA

La remuneració de qualsevol lloc de treball ha de permetre viure dignament, i això ara no passa al nostre país. Una de cada cinc persones amb feina es troba en situació de risc de pobresa (més de 637.000 catalans i catalanes, segons les darreres estimacions oficials).

El Salari Mínim Interprofessional (SMI) vigent és considerat injust per les institucions europees, que recomanen augmentar-lo en més d’un terç, per tal de garantir un nivell de vida decorós als treballadors i treballadores, i les seves famílies, tal i com exigeix l’article 4.1 de la Carta Social Europea.

Actualment els sous de les ocupacions més ben remunerades són gairebé un 400% més elevats que el de les ocupacions no qualificades. És necessari un món laboral més just, per reduir les desigualtats salarials i aconseguir una societat més justa.

“Anem a mil” és una iniciativa ciutadana que té com a objectiu aconseguir un salari digne per a totes les persones que treballen al nostre país, i que proposa que el salari mínim real a Catalunya esdevingui de mil euros mensuals a 14 pagues.

La iniciativa “Anem a mil” vol impulsar un canvi de model laboral i productiu al nostre país, sobre la base de salaris dignes per a tothom. Un impuls que cal iniciar ja des de l’acció dels governs municipals de les ciutats en l’àmbit públic, i també en les negociacions col·lectives en l’àmbit privat. Un impuls que ha de fer-se present en el procés de futur que viu el nostre país, entre tots els agents socials, econòmics i polítics, cap a una nova Catalunya on tothom pugui viure amb dignitat.

Atès que l’actual Salari Mínim Interprofessional, fixat pel govern espanyol en 655,20€, és insuficient per cobrir les despeses mínimes a les quals ha de fer front una persona per poder viure a les ciutats catalanes.

Atès que amb un salari mínim de 1.000 € es contribuirà a la millora de les condicions de les persones treballadores amb un salari per sota d’aquest llindar, reduint així la pobresa i la desigualtat. Caldrà generar incentius per a la formació i per la millora de la productivitat. Amb un SM més alt, augmentarà la capacitat de consum i de l’activitat econòmica, i s’assolirà, així, una distribució de la renda més justa i una societat més cohesionada.

 

El Grup Municipal de ___________, a petició de la plataforma ANEM A MIL

proposa l’adopció dels següents acords:

1.- L’adhesió de l’Ajuntament a la iniciativa ciutadana per un salari digne “Anem a mil”.

2.- Assegurar que les retribucions del personal de l’administració local no siguin inferiors als 1000€.

3.- Assegurar que en les contractacions ja existents amb les empreses de prestació de serveis o subministraments a l’Ajuntament de ___________________________ es comprometen a garantir una remuneració estable mínima de 1.000 € als seus treballadors i treballadores.

4.- En les futures licitacions públiques, adoptar mesures normatives que condicionin les empreses subcontractades o receptores de recursos municipals, a no pagar salaris inferiors a 1000€ al seu personal contractat.

5.- Realitzar un pla de treball conjuntament amb les empreses del municipi, comerços i sindicats per difondre, treballar i arribar a establir el SM de 1000€ en totes les empreses del municipi, així com estudiar la introducció d’ajudes a les empreses que millorin les condicions salarials dels seus treballadors.

6.- Fer arribar aquest acord a la Plataforma Anem a Mil, als sindicats, a tots els grups del Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, a la Federació de Municipis de Catalunya i al Consell de Ciutat.

 

 

 

 

 

 

Anotació | Posted on by | Etiquetat com a , , , ,

El Diari del Treball entrevista a Anem a Mil

El diari del Treball entrevista la portaveu Pilar Pérez, que explica els objectius, el sentit i els propòsits d’Anem a Mil. No us la perdeu!

Podeu veure tota l’entrevista El Diari del Treball

pilarPerez

Anotació | Posted on by | Etiquetat com a , , , ,